Com funciona el recàrrec d'equivalència de l'IVA?

En el cas de disposar d'un negoci detallista és important que coneguis el concepte de recàrrec d'equivalència. D'aquesta manera, podràs complir totes les obligacions fiscals i tributàries del teu negoci.

En primera instància, et detallarem de què es tracta aquest règim especial dins de l'IVA. En segon lloc, explicarem com es calcula aquest import. Prosseguirem amb els seus avantatges i inconvenients. Finalment, veurem qui està obligat a pagar el recàrrec, alguns exemples i les exempcions que hi ha.

Què és el recàrrec d'equivalència?

El recàrrec d'equivalència és un règim especial dins de l'Impost sobre el Valor Afegit. La seva aplicació és obligatòria per als detallistes que venen productes al consumidor final sense fer cap mena de transformació d'aquests. Així mateix, les societats mercantils mai poden estar subjectes en aquest règim.

En aquests casos, l'autònom que exerceix l'activitat, paga al seu proveïdor tant l'IVA que correspon al producte adquirit, com el recàrrec d'equivalència. És a dir, que és una cosa que el proveïdor ha de tenir en compte a l'hora d'emetre la seva factura. Ho ha de deixar reflectit en la seva comptabilitat, diferenciant dins d'aquesta l'IVA repercutit i les quantitats cobrades a compte dels recàrrecs d'equivalència.

El que es busca amb això és que els comerciants minoristes no hagin de presentar trimestralment la seva declaració d'IVA davant Hisenda. En conseqüència, no hi ha obligació de portar llibres comptables.

Quant és el recàrrec d'equivalència?

En el cas dels béns gravats amb un 21% d'IVA, el recàrrec d'equivalència és d'un 5,2%. Tractant-se de béns amb un IVA del 10%, el recàrrec és de l'1,4%, i del 0,5% per a productes amb un IVA del 4%. En el cas especial del tabac, el recàrrec d'equivalència és d'un 1,75%.

Imaginem que el propietari d'una papereria compra material al seu proveïdor per a fer front a la "tornada al col·legi", per valor de 3.000 euros. Es tracta de paquets de folis, quaderns, gomes d'esborrar, bolígrafs, etc., béns que estan gravats amb un IVA del 21%.

En aquest cas, la factura haurà de contenir els següents conceptes:

• Base imposable: 3.000
• IVA aplicable: 630 (21%)
• Recàrrec d'equivalència: 156 (5,2%)
• Total: 3.786 euros

Com calcular el recàrrec d'equivalència?

Per a poder fer el càlcul, el primer que ha de fer el proveïdor és assegurar-se de quin tipus d'Impost sobre el Valor Afegit s'aplica sobre l'article en qüestió. Per a saber quin règim d'equivalència d'IVA ha d'aplicar a continuació.

Com has vist en l'exemple anterior, el recàrrec es calcula directament sobre la base imposable. És a dir, si el total de la compra és de 3.000 euros, calculem el 21% d'aquesta quantitat per a obtenir l'IVA. I després apliquem el 5,2% sobre la mateixa base per a conèixer el recàrrec d'equivalència. Fem la suma i ja ho tenim llest.

Què ocorre si en una mateixa factura hi ha béns gravats amb diferents tipus de recàrrec d'equivalència? Si en la comanda hi ha béns als quals s'apliquen diferents tipus d'IVA, aplicarem els corresponents recàrrecs d'equivalència.

Reprenguem l'exemple anterior. Suposem ara que del total de la factura, 2.000 euros corresponen a béns amb un 21% d'IVA. Però els 1.000 restants s'han invertit en llibres de text gravats amb un IVA del 4%. L'operació queda així:

En el cas dels 2.000 euros que corresponen al 21% de l'IVA:

• Base imposable de béns al 21%: 2.000
• IVA: 420 (21)
• Recàrrec d'equivalència: 104 (5,2%).
• Subtotal: 2.524

Respecte als 1.000 euros corresponents al 4% de l'IVA:

• Base imposable de béns al 4%: 1.000
• IVA: 40 (4%)
• Recàrrec d'equivalència: 5 (0,5%)
• Subtotal: 1.045
• Total a pagar pel detallista: 2.524 + 1.045 = 3.569 euros

Emissió de la factura per part del proveïdor i registre en la seva comptabilitat

D'altra banda, una factura amb recàrrec d'equivalència és exactament igual a qualsevol altra quant als seus requisits. Aquests documents poden seguir la mateixa numeració emprada per a la resta, no fa falta crear una sèrie separada per a aquestes operacions. No obstant això, alguns proveïdors opten per tenir una sèrie pròpia per a les factures amb recàrrec d'equivalència. Així ho tenen més fàcil a l'hora d'accedir a la informació.

Com dèiem abans, en la comptabilitat del proveïdor han de reflectir-se per separat les quantitats corresponents a l'IVA i les relatives al recàrrec.

Pel que fa al detallista, en el seu cas, tant l'IVA suportat com el recàrrec queden registrats com a despeses.

Avantatges del recàrrec d'equivalència

Simplifica el treball administratiu del detallista

Perquè no cal portar els llibres d'IVA, ni preparar i presentar les declaracions trimestrals d'aquest impost.

D'altra banda, les factures emeses als clients finals del detallista no han de portar aplicat l'IVA. Això fa que el procés de facturació sigui més ràpid i senzill.

De fet, no hi ha obligació d'emetre factura al client final tret que aquest l'exigeixi. O si es tracta de lliuraments a un altre Estat de la Unió Europea, exportacions, o si el destinatari és una Administració Pública o una persona jurídica que no actuï com a empresari o professional.

Millora la liquiditat

És cert que el comerciant paga per endavant l'IVA d'un producte que no ha venut. Però també s'evita tenir problemes amb Hisenda si ven productes, no els cobra, i no té liquiditat per a pagar l'IVA trimestral.

Inconvenients

No tot són beneficis quan es tracta d'IVA i recàrrec d'equivalència, també hi ha alguns desavantatges:

• Es torna molt complicat deduir-se les despeses del negoci.
• La quantitat que es paga en concepte d'impostos és una mica major a la qual abonen altres professionals.

Qui està obligat a pagar el recàrrec d'equivalència?

Aquest recàrrec s'aplica a comerciants detallistes, que poden ser persones físiques o entitats en règim d'atribució de rendes en l'IRPF.

No és una cosa que triï el detallista, sinó que ve determinat en funció de com es faci l'alta en Hisenda.

A aquest efecte, es consideren detallistes els qui embenin de manera habitual béns mobles que no hagin passat per un procés de transformació, al consumidor final. És necessari que un 80% de les vendes totals de l'any anterior es facin a consumidors finals. Tret que el minorista no hagi dut a terme cap activitat comercial l'any anterior, o tributi per estimació directa objectiva.

Si es factura més del 20% de les vendes a professionals o empresaris, es pot passar a aplicar el règim normal d'IVA. Per a això cal informar Hisenda i aportar els justificants corresponents.

Exempcions del recàrrec d'equivalència

Per disposició legal, no s'aplica en activitats industrials, de comerç majorista i activitats de serveis.

A més, hi ha algunes activitats detallistes en les quals tampoc és aplicable:

• Joieria.
• Pelleteria (excepte bosses i carteres).
• Venda d'embarcacions i avions.
• Concessionaris de cotxes.
• Gasolineres.
• Objectes d'arts.
• Establiments que comercialitzin maquinària industrial o minerals.

Exemples de supòsits en els quals s'ha de pagar aquest impost

Josep García és un autònom amb una petita botiga de roba de dona. Ha decidit aprovisionar-se de cara a la nova temporada, i ho fa a través del seu proveïdor Televenda S.L.

En aquesta ocasió, ha comprat vestits, abrics, pantalons, samarretes tèrmiques, mitjons, capells i bufandes. Productes, tots ells, gravats amb un 21% d'IVA.

En el seu moment, en Josep va complir la seva obligació i va informar el seu proveïdor que està sota el règim d'aplicació del recàrrec d'equivalència. Per tant, Televenda S.L. sap que ha d'emetre una factura amb aquest concepte.

La base imposable, una vegada sumat el preu abans d'impostos de tots els productes, és de 6.435 euros. Sobre els quals s'aplica un 21% d'IVA, la qual cosa implica sumar altres 1351,35 euros a la factura. També respecte a la base imposable es calcula el recàrrec d'equivalència, que en aquest cas és d'un 5,2%, i el resultat són 334,62 euros. És a dir, que el detallista rebrà una factura per valor total de 8.120,97.

Quan el proveïdor rebi el cobrament, reflectirà en la seva comptabilitat que ha guanyat 6.345 euros. La resta (1.685,97), l'ingressarà en Hisenda una vegada finalitzat el trimestre. 1.351,35 en concepte d'IVA, i 334,62 euros com a recàrrec d'equivalència.

Així, totes les parts implicades en aquesta operació comercial hauran complert amb les seves obligacions tributàries, abonant el corresponent recàrrec d'equivalència.