Sorpresa! El TS avala la deducció de les despeses financeres

El Tribunal Suprem ha dictat, una altra vegada, una resolució contrària a les tesis d'hisenda respecte a les despeses deduïbles a l'Impost de Societats.

En aquesta ocasió, el TS avala la deducció de les despeses financeres de préstecs de la Societat encara que aquesta tingui fons propis suficients. L'empresa en qüestió, havia utilitzat els diners del préstec pel pagament de dividends i adquisició de participacions pròpies en un moment de feblesa de tresoreria, i hisenda havia considerat que no tenia la suficient correlació amb els ingressos per considerar-se com a despesa deduïble. Ara el Tribunal ha tombat aquest criteri administratiu.

És habitual que el Tribunal vagi contradient els criteris administratius d'hisenda cada vegada que aquest organisme decideix barrejar criteris empresarials amb criteris impositius. Fa temps que l'administració intenta dir a les empreses com s'han de gestionar per obtenir els ingressos assenyalant què és deduïble i què no ho és. El criteri general "és deduïble qualsevol despesa necessària per generar els ingressos" fa que, sovint, sigui hisenda qui interpreti quines despeses són necessàries i quines no, quan, en realitat, és l'empresa la que coneix aquest aspecte, no l'Administració. Sembla com si, en la seva voluntat d'incrementar la recaptació, cada cop es traguessin nous criteris de la màniga que acaben topant amb resolucions judicials que les refuten.

Quines altres deduccions fiscals ha contradit el Tribunal Suprem?

Ja fa dos anys el mateix Tribunal Suprem va permetre la deducció de les despeses financeres per interessos de demora. I no fa massa, va permetre la deducció de despeses de reunions amb clients i proveïdors, i fins i tot regals a aquests i al personal, en contra, de nou, dels criteris administratius àvids de generar recaptació, sobretot en empreses mitjanes.